És un procés involuntari. Ja existia abans de ser catalogat com a tal als manuals de direcció teatral perquè és inevitable. I avui dia gràcies a les càmeres dels telèfons mòbils, l’e-mule, el Youtube i la secció d’imatges del Google és molt més fàcil dur-lo a terme davant el miratge de la paulatina pèrdua de creativitat.
_03.jpg)
A l’hora de fer una obra de teatre al grup d’exalumnes sovint hem tingut el cinema com a principal referent. Teatre i cinema sempre han anat de la mà com cosins germans i si el que fem a escena pot sortir beneficiat gràcies als referents cinematogràfics, benvinguts siguin.
Ara per ara és estrany no dur a terme un espectacle sense prèviament haver visionat gravacions o adaptacions al cinema del text que estem treballant. A Luces de Bohemia vam dedicar un assaig a veure l’adaptació que Miguel Ángel Díez va fer l’any 1985 amb Francisco Rabal en el paper protagonista. Vam fer servir alguna cosa en la nostra versió escènica? Probablement no.
Va servir sobretot per prendre nota del que no calia fer, no perquè estigués malament, sinó perquè no corresponia ni al que volíem ni al que podíem fer nosaltres.
Tant a Eloísa está debajo de un almendro com a Luces de Bohemia va haver gent del grup que va marxar a Madrid a veure els muntatges que la cartellera teatral madrilenya havia programat paral·lelament a la nostra decisió d’escenificar-les. (Per cert, sobre aquest curiós fenomen un dia en parlarem).

Precisament durant els assajos de Mort Accidental d’Un Anarquista vam trobar per la xarxa una gravació íntegra d’una posada en escena en versió original (italià) interpretada pel propi Dario Fo. Ens va servir de força ajuda, la veritat, sobretot per italianitzar el to i les expressions de la nostra adaptació catalana.
No hay comentarios:
Publicar un comentario