Prenem com a títol aquesta també mítica frase de Cristóbal. Més enllà de la frase ens quedem amb la constant insistència en no abandonar mai la cura pels petits detalls a escena. Són petits elements, petits gestos, petites accions sovint imperceptibles per al gran públic, però totalment presents per a nosaltres. Podríem parlar fins i tot de referències internes al grup que ens fem al llarg de la funció, ja sigui en forma d’objecte dins de l’escenografia o de frase “de collita pròpia” dins del text.
Per exemple: a Luces de Bohemia, la carta que llegia Max Estrella (Jordi Llovet) a la primera escena, on suposadament estava redactat el text d’acomiadament de l’empresa on fins ara treballava, realment estava redactada a l’escenari. En Jordi havia fabulat una possible carta de comiat i l’havia redactat a mà.
A la mateixa obra, la carta de vins que entrava un cambrer a Max Estrella i a Ruben Darío, realment era una carta de vins redactada i dissenyada expressament per a l’ocasió. Cal destacar en aquest punt la feina de grafisme de l’Ernest Viñals, sempre al lloro de qualsevol etiqueta, carta, tarjeta...
A Mort Accidental d’un Anarquista, damunt la taula de despatx, estava escrit els nom i càrrec dels respectius policies de cada escena. Apareixia també un quadre amb el retrat del director general, que curiosament era diferent a cada funció.
I en aquesta obra hi havia fins i tot una picada d’ullet a una de les nostres frases mítiques. En un moment d’una conversa per telèfon, Ernest Viñals interpretant al boig protagonista, deixa anar, en italià: “È questo possibile?”. Una frase que no estava al guió però que, curiosament, l’Ernest pronunciava imitant la veu de Cristóbal.
A Arsènic i puntes de coixí el cartell de l’obra tenia un detall d’aquells que només sabíem nosaltres mateixos: apareixia una il·lustració del Mayflower, vaixell que segons el text va portar a Brooklyn al primer membre de la saga Brewster, protagonista de l’obra.
Plaza Suite també comptava amb uns quants detalls aparentment imperceptibles: a la tauleta de nit del que suposadament era una habitació de l’Hotel Plaza, hi havia el clàssic tarjetó de benvinguda amb els horaris d’entrada, sortida i de l’esmorzar de l’hotel. També la llista de preus de la botiga i al pom de la porta el cartellet de “Don’t Disturb”. Tot amb el logotip original amb la mateixa tipografia de l’Hotel Plaza de Nova York.
Les revistes i còmics que apareixen en alguns moments de l’obra, tenien portades originals de les revistes americanes de l’època.
I, per descomptat, si es tractava de l’habitació 719, a la porta es van col·locar amb tota la intenció del món els números 7, 1 i 9.
A Comèdia Negra hi havia fins i tot una petita referència a la pròpia obra. Quan s’obria la porta del sòtan, a la part del darrera hi havia enganxats, entre retalls de diaris i fotos de pin-up’s, el cartell de la pròpia obra.
També la funda del disc que apareixia en l’obra (titulat “Rule Britania”), estava feta i dissenyada expressament per a l’ocasió. Es tractava del colmo del detall ja que l'escena es desenvolupava a les fosques i cap espectador arribava mai a veure el disc.
I un dels detalls pràcticament imperceptibles per a l’espectador de Comèdia Negra, però que a nosaltres més ens agradava, era la foto de la parella protagonista dins d’un marc damunt la tauleta del telèfon. Es tractava de la Júlia Castro i el Dani Arguedas, caracteritzats de Brindsley i Carol, passejant pels voltants del Tàmesi (l’obra tenia lloc a Londres).
Per exemple: a Luces de Bohemia, la carta que llegia Max Estrella (Jordi Llovet) a la primera escena, on suposadament estava redactat el text d’acomiadament de l’empresa on fins ara treballava, realment estava redactada a l’escenari. En Jordi havia fabulat una possible carta de comiat i l’havia redactat a mà.
A la mateixa obra, la carta de vins que entrava un cambrer a Max Estrella i a Ruben Darío, realment era una carta de vins redactada i dissenyada expressament per a l’ocasió. Cal destacar en aquest punt la feina de grafisme de l’Ernest Viñals, sempre al lloro de qualsevol etiqueta, carta, tarjeta...
A Mort Accidental d’un Anarquista, damunt la taula de despatx, estava escrit els nom i càrrec dels respectius policies de cada escena. Apareixia també un quadre amb el retrat del director general, que curiosament era diferent a cada funció.
I en aquesta obra hi havia fins i tot una picada d’ullet a una de les nostres frases mítiques. En un moment d’una conversa per telèfon, Ernest Viñals interpretant al boig protagonista, deixa anar, en italià: “È questo possibile?”. Una frase que no estava al guió però que, curiosament, l’Ernest pronunciava imitant la veu de Cristóbal.
A Arsènic i puntes de coixí el cartell de l’obra tenia un detall d’aquells que només sabíem nosaltres mateixos: apareixia una il·lustració del Mayflower, vaixell que segons el text va portar a Brooklyn al primer membre de la saga Brewster, protagonista de l’obra.
Plaza Suite també comptava amb uns quants detalls aparentment imperceptibles: a la tauleta de nit del que suposadament era una habitació de l’Hotel Plaza, hi havia el clàssic tarjetó de benvinguda amb els horaris d’entrada, sortida i de l’esmorzar de l’hotel. També la llista de preus de la botiga i al pom de la porta el cartellet de “Don’t Disturb”. Tot amb el logotip original amb la mateixa tipografia de l’Hotel Plaza de Nova York.
Les revistes i còmics que apareixen en alguns moments de l’obra, tenien portades originals de les revistes americanes de l’època.
I, per descomptat, si es tractava de l’habitació 719, a la porta es van col·locar amb tota la intenció del món els números 7, 1 i 9.
A Comèdia Negra hi havia fins i tot una petita referència a la pròpia obra. Quan s’obria la porta del sòtan, a la part del darrera hi havia enganxats, entre retalls de diaris i fotos de pin-up’s, el cartell de la pròpia obra.
També la funda del disc que apareixia en l’obra (titulat “Rule Britania”), estava feta i dissenyada expressament per a l’ocasió. Es tractava del colmo del detall ja que l'escena es desenvolupava a les fosques i cap espectador arribava mai a veure el disc.
I un dels detalls pràcticament imperceptibles per a l’espectador de Comèdia Negra, però que a nosaltres més ens agradava, era la foto de la parella protagonista dins d’un marc damunt la tauleta del telèfon. Es tractava de la Júlia Castro i el Dani Arguedas, caracteritzats de Brindsley i Carol, passejant pels voltants del Tàmesi (l’obra tenia lloc a Londres).
No hay comentarios:
Publicar un comentario