La primera lectura

Tots els directors professionals de teatre coincideixen en la necessitat d’una primera lectura del text. Això és: un cop assignat el repartiment definitiu (o pràcticament), se’l reuneix al voltant d’una taula i es procedeix a llegir el text, fent un simulacre mental dels moviments a escena, de l’espai, de la caracterització...

Tots els directors professionals de teatre coincideixen en la inutilitat d’una primera lectura de text. En la majoria de casos acostuma a ser decebedora. Nefasta. Res del que el director havia imaginat sembla que es podrà fer possible la data de l’estrena atenent al resultat acabat de presenciar.

Més si tenim en comte que sovint el text teatral no rutlla només amb la lectura. Necessita l’acció. Paraula i acció generaran el resultat desitjat la nit de l’estrena. Hi ha excepcions, és clar, però són només això: excepcions. Cas d’obres com Luces de Bohemia on, estem segurs, només necessiten un faristol amb el text i unes veus que el llegeixin per arribar i emocionar al públic.

A la primera lectura caldrà armar-se de paciència i, sobretot, no permetre que s’escampi el pànic. Sovint cap dels actors sembla que estigui llegint la mateixa obra.

ARRIBAREM A L’ESTRENA?
Amb el temps hem aconseguit acumular primeres lectures de tota mena. N’hi ha hagut de plàcides, com Arsènic i Puntes de Coixí. Una obra que de seguida es va llegir amb el repartiment definitiu. Estava tan ben escrita, amb un acció tan ben dosificada i amb un llarg estol de personatges que acaben relacionats entre sí lligant a la perfecció tots els caps de l’argument, que tant la lectura com la resta d’assajos van anar força rodats. És una obra que ens venia molt a la nostra mida.

Hi hagut primeres lectures que han funcionat millor que durant els assajos, cas de Luces de Bohemia o Rumors. Per mil i una raons aquestes van ser unes lectures especialment eufòriques. A la primera lectura de Rumors li vam dedicar pràcticament tot un matí, i sovint havíem de canviar de lector perquè l’atac de riure del qui llegia (pel que llegia i, sobretot, pel que s’imaginava com seria a escena) l’impedia seguir.

Una cosa similar va passar amb Plaza Suite, que ja des del primer moment s’intuïa el tercer acte (el de la núvia tancada al bany de l’habitació) com una autèntica bomba de fer riure. En canvi, la capacitat de fer riure de Comèdia Negra només s’intuïa. “Tranquils, que això farà riure vist a l’escenari”, repetia una i altra vegada Christian cada cop que es llegia un acudit i ningú reaccionava. Per sort vam tornar a encertar.

Hi ha, però, una primera lectura nefasta. Potser la pitjor de totes, la que va fer que fins i tot Cristóbal exclamés al finalitzar: “Bé... ara caldrà triar una data d’estrena, si és que això s’arriba a estrenar”. Va ser amb Mort Accidental d’un Anarquista on es va acomplir la màxima sobre la inutilitat de la primera lectura. I tant que es va estrenar. I s’ha convertit en un dels muntatges més emblemàtics del currículum del grup.



PRIMERA LECTURA DE ‘TRES SOMBREROS...’ SUPERADA
La primera lectura de Tres Sombreros de Copa va ser tot un èxit. El fet que els papers protagonistes ja estiguessin assignats de bon començament permetia una major aproximació al resultat final que s’albira ple de llàgrimes de tant riure.

És habitual que a la primera lectura apareguin ja accents, diccions o maneres de parlar dels personatges. I aquí no va ser menys.

L’accent de Dani Arguedas fent de Buby Burton o el de Martin Valencia convertint a El Odioso Señor en un nou burgés dedicat al negoci del tèxtil al Vallès no només es mantindran al llarg dels assajos, sinó que es poliran i es potenciaran fins a la data d’estrena. “No cal fer res, només amb el text ja rius”, es va sentir entre els comentaris després de la lectura. I això només pot passar davant un text tan excepcional com amb el que ens trobem ara mateix.