Frases mítiques (I part)

No ens cal llapis i paper. No ens cal cap disc dur extern ni cap pos-it. Les tenim totes gravades al cap i per més temps que passi sempre ens semblen acabades de pronunciar. Són totes i cadascuna d'aquelles frases que interrompen un moment d'assaig, que apareixen primer en forma d'esbroncada i més tard entre riures, rèpliques que generen silencis incòmodes o que han estat capaces de provocar un atac de riure en cadena dignes de ser qualificades com a "arma de destrucció massiva".

Són les nostres frases mítiques que en serveixen per amenitzar sopars, com si fossin batalletes de la mili... de la nostra mili:

(Nota abans de començar la llista: percebreu que Cristóbal Moyano té un elevat percentatge d'autoria. I és que hi ha qui tenen més traça que altres per passar a la història)

"No hay papeles pequeños, sino actores pequeños" by Cristóbal Moyano, cada cop que a algú del grup li toca el típic "secundari amb rèplica".

"¡Esto es como el parto de la burra pero en rápido!" by Cristóbal Moyano, després de veure el primer esbós del programa de mà de Luces de Bohemia. Ernest en cap moment es va sentir al•ludit.

"No creo en los malos días, creo en los malos ensayos" by Cristóbal Moyano després d'un assaig no gaire afortunat de Mort Accidental d'un Anarquista.

"Pero… ¿es esto posible?" by Cristóbal Moyano, descobrint per què el telèfon mòbil sona encara que et pensis que l'has desconnectat.

"Avui us faré un regal" by Jordi Llovet, un dia que es va llevar generós. Recordeu que els peus són les arrels del cos?

"Cristóbal... ¿Tú confías en nosotros?" by Gonzalo Salaya, buscant una resposta desesperadament abans de l'estrena d'El Abanico de Lady Windermere.

"Y entonces Gonzalo bajará por una cuerda des del amfiteatro recitando Shakespare" by Cristóbal Moyano, el primer dia d'assaig d'El Sueño de una noche de verano. Del brainstorming, només ens vam quedar amb l'storming.

"¡Quiero a Franco inaugurando un pantano ya!" by Cristóbal Moyano, abans d'assajar el pròleg d'Eloísa está debajo de un Almendro. Per sort Franco no va poder venir.

"Y entonces alguien puede aparecer en escena con una plancha en la mano!" by Jordi Llovet, suggerint una brillant idea davant la réplica "Vaya plancha!", d'un dels personatges de La Venganza de Don Mendo.

"Vamos a hacer una lectura neutra" by Cristóbal Moyano abans de la primera lectura de qualsevol obra. Sempre se li oblida picar l'ullet mentre pronuncia la frase.

"¡Esto es una basura!" by Dani Arguedas tot trobant-se una caixa de cartró plena de panflets de l'any de la picor a un racó de l'escenari del Saló d'Actes.

"És l'incest fest (sic) metall!", by Alex San José, tergiversant una de les frases mítiques de Comèdia Negra. Ens vam acostumar tant a aquesta frase que va ser un autèntic problema concentrar-se per dir-la bé.

"Son versos Rubén?" by Dani Arguedas. En realitat la frase, treta del Marqués de Bradomín de Luces de Bohemia, no té res d'especial. La manera que tenia el Dani de dir-la, amb un sospitós accent a lo "nuñito de la calzada", fa que encara plorem de riure cada cop que algú la recorda.

"Això ho has de fer falsament dramàtic" by Christian Machío. El director sempre recorria al "falsament dramàtic", "falsament còmic", "falsament tràgic", "falsament..." cada cop que no sabia com explicar el que volia.

"Qué lerdez!!!" by Dani Arguedas al veure com el David Subirats havia anat en cotxe fins la bici però sense les claus de la cadena de la bici i va haver de tornar a casa fent viatge triple per poder tornar en bici (o alguna situació més o menys igual de complicada, que no recordem amb claredat)

"¡¡¡Esto no está ni leído!!!" by Cristóbal Moyano, després de sentir una altra frase mítica: "Dispóngase a escribir largo, joven bastardillo!" enlloc de "dispóngase a escribir largo, joven: Bastardillos 15..." by Jordi Llovet a Luces de Bohemia després de dos mesos d'assaig

"A disfrutar del texto!" by Cristóbal Moyano abans, durant i després de cada assaig cada cop que dirigeix una obra.

"El reparto está a lápiz" by Cristóbal Moyano, des del primer dia d'assaig que ja ha decidit qui farà cada paper i durant els tres mesos següents d'assaig de cada obra.

"¡¡¡Daaaaniiiiiii!!!" by Ernest Vinyals, en un moment de terror causat per una barra de focus caient descontroladament cap a terra de l'escenari. És especialment destacable el fet que el Dani aquell dia no hi era al saló d'actes.

"CristÒbal CristÒbal!!" (pronunciat amb una ò exageradament oberta) by La dona de la casa de colònies de Gualba, cada cop que ens havia de dir algo.

"Oh! vi de saüc! Feia temps que no en beveia!" by Albert Anglada, en un moment de dilema molt important dins de la seva interpretació stanislavskiana a Arsènic i Puntes de Coixí, intentant decidir-se si feia més temps que no en veia o que no en bevia.