A tot procés d'assaig sempre hi ha un parell de moments psicològics que et fan pensar allò de "ara sí que no hi ha marxa enrera". L'un és quan s'envia a imprempta el cartell i els programes de mà de l'espectacle. L'altre és quan s'assaja el final de l'obra.
Podem anunciar de la manera més oficial que sabem (a través d'un blog de consultes limitades) que el passat dijous 12 de febrer vam assajar la darrera escena de Tres sombreros de copa.
És l'escena en que... (tranquils, podeu seguir llegint, que no hi ha cap spoiler) l'autor de cop i volta es torna seriós i ens llença un missatge de manera directa i contundent, no fos cas que abans no l'haguéssim detectat entre acudits i jocs de paraules. Una delícia de final (... costa trobar bons finals en les comèdies teatrals).
¿Vol dir això que ara que ja hem assajat tota l'obra podem tornar a casa i esperar al dia de l'estrena? No pas! A partir d'ara tornarem a repassar, polir, marcar, esborrar i ratificar tot allò que faci falta per oferir un espectacle el més acurat possible.
Ara comença el procés més interessant. Ara és quan deixem de "picar pedra" i treballem sobre una base ja establerta que ens farà de guia (si nosaltres volem). Sobretot ara tocarà ajustar el ritme, marcar el tempo de les entrades i sortides (si el personatge entra a escena només un segon tard, pot tirar en l'aire tot l'efecte desitjat), les transcicions entre les escenes, quadrar les accions de les escenes corals i assentar bé el text (allò que a vegades costa tant de fer).
En definitiva, ara comença de debò el rodatge de Tres Sombreros de Copa fins que arribi un altre dia clau: el primer dia que es passa l'obra sencera. Si tot va com ha d'anar, aquest dia serà ben aviat.
domingo, 15 de febrero de 2009
Suscribirse a:
Entradas (Atom)